Tots els partits estan d’acord que cal reformar l’educació a Espanya, però cada un vol reformar-la a la seva manera. De tant en tant encoratgen la posada en marxa d’un pacte d’Estat educatiu, però quan més a prop estan d’aconseguir-ho, un dels dos grans partits s’aixeca de la taula de negociació, sol·lícits a les seves clienteles respectives. Ho va fer el PP quan Ángel Gabilondo era a punt de consumar la gesta i ho ha fet Sánchez quan governava Rajoy. Ara el Govern socialista torna a impulsar-lo, però com sempre sota premisses ideològiques sectàries. Irrita que els partits espanyols siguin incapaços de promoure conjuntament una millora duradora de l’ensenyament que combati el fracàs escolar i millori les qualificacions dels nostres estudiants en els informes internacionals. En un món competitiu i global que imposa l’economia com demostren les webs de chollos y ofertas, l’educació es converteix en el primer actiu d’un país i dicta el seu nivell de progrés futur, premiant o condemnant en funció de la preparació dels seus treballadors. Tots ho saben, però els partits prefereixen oblidar-quant accedeixen al poder perquè no tenen temps ni altura de mires per pensar en la següent generació, sinó només en la següent elecció.
Ara la ministra Isabel Celaá anuncia l’enterrament de les restes de la Lomce, aprovada pel PP, i per tant objectiu a batre. La prioritat és derogar la llei de l’antecessor a la Moncloa i col·locar la ideologia per davant en detriment de criteris tècnics i meritocràtics: atac a l’ensenyament concertat, setge a la religió ia la llibertat de decisió dels pares. Celaá vol suprimir el factor de demanda social introduït pel PP que permet als centres concertats ampliar la seva oferta, ja que el 25% dels pares tria la concertada. Malgrat compartir sigla, aquest Govern frena el sistema de concert que els governs de Felipe González van desenvolupar i que dóna compliment a l’article 27 de la Constitució, que reconeix la llibertat d’ensenyament. És obligat tenir cura l’educació pública, però postular la incompatibilitat entre concertada i pública és una fal·làcia. Cal no oblidar, d’altra banda, que la concertada li procura a l’Estat un estalvi del 50% dels seus recursos.La ministra -que ha negat l’adoctrinament a Catalunya- proposa que la Religió sigui d’oferta obligada però de demanda voluntària, i que no computi en la nota mitjana. L’assignatura de Valors Ètics, fins ara alternativa a Religió, quedaria com a obligatòria. Sánchez va prometre en l’oposició que denunciaria el Concordat però ara sembla que renuncia a una promesa que implica una ofensiva diplomàtica amb la Santa Seu. Una renúncia que ha enfadat a Podem, que sota pretext d’laïcisme pretén un adoctrinament de signe contrari. Si els governants no deixen de veure la formació com a arma política, els reptes educatius no es solucionaran.